Dels que sempre et vam voler...
Aurora Luna i Cachinero
05-01-1962 † 09-05-2009
Aurora ens ha deixat.
S'ha anat deixant després de de si un solc de dolor que tal vegada ella no haguera arribat a poder entendre. I ha sigut així perquè eren molts , moltíssims els que la volíem de veritat.
Quan la seua malaltia se'l permetia , irradiava una jovialitat i una alegria difícil de contindre. Contagiava a tots del seu entusiasme i de la seua animositat fins al punt que resultava molt difícil seguir el seu ritme. Sempre amb el somriure dibuixat en el seu rostre , fent-nos còmplices dels seus esforços perquè tots ens sentírem feliços al seu costat.
I quan la seua salut es ressentia , es retirava intentant no provocar el seu malparat ànim en els altres.I en la creença que ho aconseguia , descansava , feliç , sense saber que la seua absència era advertida per tots quants l'apreciàvem.
Per als que hem tingut la sort de conviure mes prop d'ella , el seu adéu serà molt difícil de superar . I ho serà perquè hem disfrutat d'ella , de la seua bondat sense fi , de ser la primera oferint la seua ajuda , inclús sense saber qual era el problema.
Hem viscut molts situacions junts , unes agradables i altres difícils. I en totes sabia veure el costat optimista i convertir-les en motiu per a un record feliç. Ha sigut una de les poques persones que he conegut que sabia riure's d'ella mateixa . I ho feia perquè era honesta i lleial , perquè les seues paraules eixien del cor i no coneixia una altra intenció que no fóra la bona.
Tots tenim a algú en el cel i el nostre únic consol , Aurora , és que ara seran ells els que disfruten de tu. El gran buit que ens deixes no ho podrà ocupar el teu record, per intens que este siga , el record d'haver-te conegut , d'haver compartit junts tants bons i mals moments.
Eixa bretxa que la teua pèrdua acaba d'obrir en nosaltres no podrà cicatritzar si tu , segur que des del Cel , no ens continues reconfortant amb el teu somriure , amb els teus dolls d'alegria i la teua completa disposició a ajudar a tots.
Vull recordar-te així , feliç , vital , extravertida , gran amiga dels seus amics …. perquè vas ser mes important en les nostres vides del que mai vas arribar a imaginar , perquè vas saber donar tot a canvi de res , i perquè el conéixer-te ens ha fet millors.
