L' Ànima del nostre Casal...
Alberto Santamaría i Salt
† 30-09-2009
Després d'una llarga malaltia, en el matí del 30 de setembre ens ha deixat per sempre Alberto Santamaría Salt, un dels nostres veterans fallers més emblemàtics i volguts. El pasat, dia 1 d'octubre, a les 11 del matí en la parròquia Sant Lluís Bertran li poguerem donar l'últim adéu.
La malaltia que Alberto patia, li havia apartat en els últims anys de, al marge de la seua família, el que ell més volia: LA SEUA FALLA. Li dolia no poder acostar-se més al casal, i quan podia "s'escapava" per a estar en la que sempre serà sa casa: EL NOSTRE CASAL.
Perquè un de què més sentirà la seua pèrdua, serà el nostre volgut CASAL, quants anys de vivències junts, quants secrets inconfessables entre els dos, quant d'afecte mutu. Alberto, amb la seua peculiar forma de ser, ha sigut el màxim responsable de la nostra barra durant molts anys, i ara que no ens escolta ningú, et diré que ella et tira molt de menys i nososaltre els fallers, els teus amics, també.
Al llarg de la trajectòria d'una falla, es prenen decisions, unes encertades i altres que ho són menys, però la nostra comissió pot presumir d'haver pres una de les decisions més encertades de la seua història, quan el 19 de març del 2009, el tradicional passacarrers del dia de Sant Josep va tindre una parada especial en la pròpia casa d'Alberto, va ser un senzill i merescut homenatge en vida a un dels estendards de la nostra comissió, i en ell es va poder veure com la seua família es va desviure per fer feliç a son pare, i portar-li a casa el que el més volia: LA SEUA COMISSIÓ. Per a tots els que vam estar presents va ser un acte inoblidable, i eixa serà la imatge que va a perdurar en la nostra memòria: Alberto, amb la seua brusa negra, i junt amb el seu cor, l'escut i la insígnia de la falla Ramón i Cajal de Torrent.
Gràcies Alberto per tots estos anys d'amistat, per ensenyar-nos a voler (a la teua manera) a la nostra comissió, per la teua dedicació desinteressada, gràcies realment per ser com eres.
Un fort abraç per a Conchín, les seues filles, néts i penseu que Alberto prompte es reunirà en el cel amb fallers, amics íntims, que l'han precedit en este camí.
